El cos humà a la història de l'art

Al paleolític les representacions del cos és deien Venus paleolítica, creien que tenien una funció màgica.

L'art egipci té una visió del món simbòlica i màgica.

És fa servir dos punts de vista diferents, un frontal i un de perfil.

Fan servir colors plans.

L'art clàssic: Els grecs van ser els iniciadors del pensament científic, de la filosofia i de la història, i consideraven la raó i la intel·ligència la base del coneixement. Una de les principals preocupacions de l'art grec clàssic va ser aconseguir un model ideal de bellesa.

Art romànic: L'art medieval  té una funció didàctica. Les imatges és feien en un estil senzill i simbòlic.

Representen una idea religiosa. La pintura romànica és plena, sense perspectiva, sense clarobscur.
L'església era un mitjà de comunicació audiovisual. I el cos representat 

d'una manera molt esquemàtica.

Art renaixement: La figura humana torna al model de bellesa clàssic.
Tenim temes de la mitologia, però també de la religió.
L'ésser humà passa a ser el centre del món.
S'inventa la perspectiva.

Art barroc: En el barroc la figura humana és més natural i recaragolada.
Les persones expressen els seus sentiments i les seves emocions.
I l'invent bàsic del barroc es el clarobscur.
Les figures són molt clares i el fons molt fosc, es el clarobscur.